La Pluja és Vida (V+ – 30m)

Sector barranc de la Fotx

La Pluja és Vida (V+ – 30m)

La ascensió:   el 04/12/2016 per Victoria i Roger.

Estat:              Desaquipada. Trobarem un clau i la reunió es fa en una olivera.

Material recomanat: 10 cintes, joc de tascons, microfriends i camalots 0,4 al 1.

Situació:         Des del mas del Fideuer anirem a buscar el nou sender que des de l’inici del salt de laFotx va a buscar el crestall que baixa del pic de l’Àguila fins al riu. Abans d’arribar a la cresta, ensdesviarem a la dreta camp a través tenint com a referència la paret de la via. Ens situarem a la partde dalt i en direcció Est trobarem un baixador que haurem de desgrimpar per fer cap a peu de paret,on trobem la via «Mosca i Pedra» i més a l’esquerra, entre els arbres i arbusts, l’inici d’aquesta via.(35 minuts). Al mapa, és el lloc identificat amb el número 2.

Orientació:     Sud-Oest.

Descripció:     Comença per un diedre terròs en direcció i a l’altura d’un clau es va a buscar les
plaques sòlides de la dreta i es continua recte amunt aprofitant la mena de canelons, les gotes
d’aigua i fissures que ha format el calcari, que amb un bon assortit de tascons, microfriends i friendspetits ens amanirem al gust fins fer reunió en una olivera borda. S’han fet cadascun del passos enlliure i s’ha encadenat.

El perquè del nom de la via:           Doncs sí, sense aigua no hi ha vida. De l’aigua caiguda del cel en diempluja, i això és el que ens vam trobar el dia que la vam obrir. El primer va escalar amb la línia seca iel segon de cordada al poc de començar es va veure immers en una cortina d’aigua.

Anuncis

Bufen Vents de Canvi (6a – 40m)

  • 1a ascensió: el 26/02/2017 per Victoria i Roger. Es comença a obrir una tarda d’estiu del 2011 perJordi i Roger.
  • Estat: Parcialment equipada amb claus i espits. Reunió equipada amb un parabolt i dos claus. 1r llarg de 30m, 2n llarg de 10m.
  • Material recomanat: 10 cintes, joc de tascons, microfriends i camalot nº2.
  • Situació: Es troba a la paret més alta del conjunt de la cinglera sud del pic de l’Àguila. Per arribar-hi, prendrem el sender que surt planejant cap al pic de l’Àguila des del coll on es troba l’aerogenerador més oriental. A l’altura de la paret, ens enfilem camp a través fins al peu de via. (5 minuts)
  • Orientació: Sud.
  • Descripció: La via va a buscar el terreny més fàcil per atacar la immensa muralla que conforma aquesta paret. Es comença escalant una placa per anar a buscar un desplomet fissurat que ens serveix per autoprotegir-nos, i després de superar-lo i continuar una mica més amunt, ens desviem a l’esquerra per terreny més fàcil. Ens preparem per superar, ara sí, un desplom de veritat, que ens exigirà potència física i després anirem traçant el camí més evident cap a l’esquerra en busca de la feixa que ens durà a la gran plataforma on hi ha la reunió. El balcó és privilegiat per les seves vistes a tota la cubeta de Móra, i no som els únics animals que en gaudim, ja que les cabres del terme també l’utilitzen per refugiar-se. El segon llarg, no té misteri, es tracta de seguir el diedre fissurat fins al cim, on per assegurar al company de cordada ho farem amb el propi cos ja que no hi ha reunió. S’ha fet cadascun del passos en lliure, però no s’ha encadenat encara el primer llarg.
  • El perquè del nom de la via: En al·lusió als aerogeneradors instal·lats que aprofiten el vent per generar energia elèctrica. El canvi de paradigma d’utilitzar recursos fòssils(perquè han de ser combustibles?), limitats, i amb un greu impacte ambiental (si són cremats o fissionats) per la vida humana a la terra d’avui, demà i el futur com són l’urani, el carbó, el gas… a utilitzar recursos renovables per auto abastir les necessitats energètiques de la humanitat. Tot i ser un canvi en la forma, no és un canvi en el fons, ni l’energia serveix per abastir exclusivament l’entorn ni la propietat és local.