La muntanya de Santa Bàrbara

Convent de Sant Salvador – Cim de Santa Bàrbara – Convent de Sant Salvador

Quan hom arriba a Horta de Sant Joan , ja de lluny, la piràmide perfecta de la muntanya de Santa Bàrbara de ben segur l’hi ha cridat l’atenció. Junt amb les Roques d’en Benet, conformen dos espais singulars que donen carisma a aquest poble templari.

Santa Bàrbara és el mirador dels Ports, lleugerament allunyada, permet tenir una panoràmica privilegiada de tot l’entorn, als seus peus les restes del Convent de Sant Salvador, atorguen qualitat històrica a un indret que ja te gran qualitat paisatgística. En fi, un indret que cal conèixer per gaudir i per retre homenatge a un temps i a uns fets d’aquest, el nostre país.

Desnivell: Tant sols son 300 metres de desnivell, per bon camí.

DESCRIPCIÓ

Sortirem del convent tot deixant-lo a la dreta, per un camí ample i planer que transcorre per la cara nord de la muntanya de Santa Bàrbara, tot resseguint els alts esperons i ben arran de la paret de conglomerat, tot delectant-nos amb les belles raconades que ens va oferint.

Sota el primer esperó i trobarem la capella de Sant Pau, on segons la tradició és retirava a pregar Sant Salvador i on tenia aparicions de la Verge Maria, acompanyada de Sant Pau.

Més endavant, passarem pel costat de la cova de Sant Salvador, amb una imatge del sant, on la llegenda ens conta que va fer brollar l’aigua de la petita font, donant tres cops de bordó.

Ara el sender, s’estreny i comença a enfilar-se costa amunt resseguit per marges fins arribar a una collada on girarem cap a la vessant sud i trobem tot seguit l’ermita enrunada de Sant Antoni.

Mes endavant entreveurem les restes d’una fortificació de la guerra civil que aprofita una esquerda de la muntanya i tot continuant el camí arribarem a un pla amb grans xiprers arrenglerats. Ara queda l’últim tram de pujada que ens portarà fins a l’avantcim, on trobarem les runes de la capella de Santa Bàrbara, i des d’on gaudirem d’una panoràmica extraordinària. Si volem arribar al cim que assenyala una creu de ferro, caldrà seguir una curta cresta aèria i exposada, la vista és gairebé la mateixa, però més complerta.

Per tal de fer el descens, baixarem fins al pla on trobem els xiprers arrenglerats, i girarem a la dreta seguint el pla per tal de trobar un corriol poc definit, que baixa amb rapidesa tot passant per les ermites de Sant Pau i de Sant Onofre i que va a parar darrera mateix del convent, on finalitzem la nostra excursió.

Durada de l’excursió: Dues hores i mitja com a màxim, tres i mitja hores si es fa a peu des del poble d’Horta de Sant Joan.

Dificultat: Excursió fàcil sense complicacions, el descens és més vertiginós però sense cap dificultat i si es vol fer més tranquil cal baixar pel camí de pujada. El tram final per la cresta, és més delicat i cal tenir bon sentit de l’equilibri, però no és indispensable.

Anuncis

El Toll del Vidre

Toll del vidre—Riu de Les Valls—Mas de Les Valls—Coll de Xertó—Toll del Vidre.

I tinerari sorprenent pels Ports d’Arnes a través de la memòria de les antigues masies del riu Algars, remuntarem l’espectacular riu de Les Valls, al peu de la Serra Ballestera i del Molló, que admirarem des del coll de Xertó, abans d’acabar en el bucòlic Toll del Vidre.

Com arribar-hi:

Des de l’extrem oest d’Arnes, parteix el camí de Mas de Pau, que condueix al Toll del Vidre. L’estret camí està asfaltat fins a la baixada del Coll de La Creu. Poc més d’un quilòmetre desprès, es deixa a mà esquerra el camí de Les Valls i tot seguit trobem un nou encreuament i continuem pel de l’esquerra durant aproximadament un quilòmetre i mig. Arribarem a l’explanada del Toll del vidre, on podrem deixar els cotxes, començament i principi de la nostra excursió.

A tenir en compte:

  • Duració aproximada: Unes 2h. 30′ sense parades.
  • Desnivells acumulats: 200 metres.
  • Dificultat: Camí força fressat i fàcil de seguir, sense cap dificultat tècnica. La major part transcorre planer. Es ideal per a fer-lo a l’estiu i acabar-lo amb un bon bany al Toll del Vidre

 

Temps parcials
Descripció de l’itinerari

Temps

estimat

0h. 00′
Aparcament del Toll del Vidre. Retornem per la pista d’accés tot resseguint i gaudint de les antigues masades del la vall del Riu Algars.
0h. 00´
17 min.
Encreuament. Seguim recte. La pista de l’esquerra porta a Beseit.
0h. 17′
3 min.
Encreuament del camí de Les Valls, girem a la dreta tot pujant per la pista.
0h. 20′
5 min.
Barranc de Les Valls, la pista s’acaba i continuem per un sender a mà esquerra, senyalitzat amb marques de pintura, i pugem una mica, tot resseguin el marge del barranc.
0h. 25′
5 min.
Devant nostre s’obre el riu de Les Valls, a l’esquerra s’alcen les parets de La Ballestera. Continuem caminant per sobre de les lliseres de conglomerat del marge dret del rierol.
0h. 30′
25 min.
Arribem a l’alçada del mas de Botzut, que veiem a l’altre costat del riu.
0h.55′
10 min.
S’obre la vall en un ampla plana, predominen els antics bancals i al bell mig s’endevinen les runes de l’antic mas de Les Valls. Nosaltres hem de travessar el riu i anar a una ampla collada que veiem a la dreta, tot seguint un sender senyalitzat amb doble franja groga.
1h. 05′
5 min.
Compte en no agafar un camí a l’esquerra que ens duría al Barranc del Pedregal.
1h. 10′
25 min.
Arribem al Coll de Xertó. Davant tenim la Penyagalera, amb les canals i parets vermelloses que cauen a plom sobre la vall.
1h. 35′
10′
Comencem a baixar per l’altra vessant. Passat el tram de més pendent, el camí es bifurca, el de la dreta també porta a la pista de Mas de Pau, tot endintsant-se al bosc i passant per sota de les parets de la Serra del Molló, posiblement era el camí que s’utilitzava d’antuvi. Nosaltres seguirem pel de l’esquerra i seguim baixant, ara més suaument.
1h. 35´
15 min.
Arribem a la pista de Mas de Pau, que queda més amunt a l’esquerra nostre. Nosaltres la seguim a la dreta planejant per la vora del riu Algars.
1h. 50′
10 min.
Retrobem el Toll del Vidre i l’aparcament amb el cotxe. El paratge és prou bucòlic i bé es mereix una paradeta i si la calor apreta i ve de gust un bon bany pot ser una magnífica cloenda per aquesta bonica excursió.
2h. 00′

Essències del Port d’Horta

 MAS DE SOTORRES—ROQUES CAMBRETES—COLL DE L’ERETA—PAS DE LA MALADONA –MAS DE CREVETES DE LLOA—“BARRANC DE SANT JOAN” PR C-9—MAS DE CAPELLA I FANDOS PR C-9—COLL DE LA BARCA—COLL DE L’ERETA PR C-9—MAS DE SOTORRES

Som als ports d’Orta a la vall del Canaleta. Manifesta l’intima relació dels humans amb aquestes muntanyes, hi varen estar habitades fins un temps no gaire llunyà, i ara ens l’evoca la visió dels grans masos d’aquesta zona. Ascendirem pel nexe entre Montsagre i la serra de l’Espina, fins als plans del Mas de Crevetes de Lloà, on contemplarem la magnifica fortalesa de la TORRE de L’AIGUA, a sobre nostre, i de tot l’Aragó i terra ferma oberts com vano a l’horitzó fins que la vista es barrada per els Pirineus. Per tornar, ho farem seguint el PR C-9 que descendint ens du per uns boscos grats al caminant, d’alzina, pi, ginebró i arboç, fins arribar als camps de conreu de vells ametllers del Mas de Capellà. Es aquest, sens dubte, un dels paratges de major bellesa calma i solitud de les nostres muntanyes. El camí, un preciós camí de ferradura, transcorrent determinat per l’accidentat del terreny, ens engolirà dins dels Estrets del Boter, fins salvar el riu d’en Piqué pel pas de la serra del Coll la Barca

COM ARRIBAR-HI:

Havent arribat a Horta de Santjoan marxen cap a la carretera de Valderrobles, entrem a l’Esquerra segons indica una senyal amb rètol “Els Ports”. Aproximadament a 100mts hi trobem una Senyal Verda a l’esquerra, i trencant el camí i deixant el camí asfaltat , desfilem per el dit “camí del mur de les tàpies” que ens baixa fins que creuem el riu Canaleta. Tot pujant ara per l’altre vora, seguim el camí, sempre el camí de la dreta, fins creuar un barranquet, i seguint per el camí de la dreta, arribarem fins el Mas de Sotorres que serà el nostre punt de partida i on aparcarem

 

A tenir en compte:

Recorregut amb un desnivell de 700 metres acumulats i un pas on cal grimpar, per terreny fàcil, a l’anomenat Pas de la Maladona. Camí força senyalitzat i sense cap altre dificultat.

Temps
Descripció del camí
Parcial
00:00
Mirant la porta del MAS DE SOTORRES sortim per la dreta cap amunt dels bancals de vella vinya seguint la marca de la ratlla vermella.
00:00
00:10
Ens trobem amb el PR C-9, ben senyalat, que passant pel MAS DE FANDOS va pujant per un bosquet de pins i matolls ara en fase de neteja forestal que ens durà tot pujant cada cop més fins trobar la primera roca, els conglomerats de les Roques Cambretes.
00:10
00:25
Hi som dalt de les Roques Cambretes, gaudint de la confortable visió del panorama: a la dreta HORTA amb LLEDÓ la falda de la plana, i amagat vora el RIU ALGARS, ARENYS DE LLEDÓ, al fons CALACEIT, i cap a la l’esquerra ,en avantguarda, CRETAS ó QUERETES i en reraguarda LA FRESNEDA tancant el flanc esquerre ARNES, les GRONSES i les omnipresents ROQUES DE BENET. Seguirem encara la marca del PR, per l’esquerra, que ens porta cap el coll de l’ereta.
00:15
00:30
Atents dons aquí hi ha la fita que assenyala el PAS DE LA MALA DONA, que ens ha d’enfilar per damunt de la mola de pedra calcària que s’alça a manera de castell al nostre davant. Deixem el PR per on tornarem a fer cap a la tornada.
00:05
00:40
Havent salvat el intrèpid PAS DE LA MALADONA seguint el guió vermell, ens endinsem per un bosc deliciós d’alzines, amb forta pendent dons al fons hi tenim el barranc dels Cubars.
00:10
01:00
El camí va transcorrent per el bosc fins que arribem a la cimera del crestall i a una petita era, girem per la vessant de la VALL DE SANT JOAN, ó VALL DEL MAGRE, custodiats pel castell d’en BENET.
00:20
01:20
El sender es torna ara abrupte i va pujant per les clapes inclinades de roca calcària pel flanc de la falda de l’esperó àrid que ens ha de dur als plans, antics camps de conreu del MAS
de CREVETES DE LLOA, on retrobarem el PR C-9.
00:20
02:05
Som a la cruïlla del PR, mirant la muntanya, al fons hi veiem un pi esvelt i solitari, guardant les runes del mas. Al fons ens reta la PUNTA DE L’AIGUA, un cim emblemàtic dels nostres ports. Als seus peus verds el COLL DE LA GILABERTA, presoner de la MOLA DELS ATANS, ben guardada per les fondàries del BARRANC DELS CUBARS. Si seguíssim el PR cap amunt ens duria al VACARISSAL des de on hi ha un bonic atac a la TORRE DE L’AIGUA.
00:45
02:50
Baixarem seguint el PR, per la VALL DE SANT JOAN, al camí son ben visibles els antics marges que s’enfilaven fins el més amunt aprofitant per a conreus el màxim d’espai que es podia, avui el bosc s’ha tornat a fer en allò que l’home li havia pres. Veurem les runes d’algunes cabanes, quadres, i petits masos, que ens donaran idea de l’intensa activitat humana que hi va haver en altres temps. Sortint del bosc arribarem a les bancades de vells ametllers que escalonades ens baixen fins les runes del MAS DEL CAPELLÀ.
00:45
03:35
Sortim del MAS del CAPELLA pel costat dels pallers segons
baixa el barranc del boter. Ens endinsarem al congost, cenyits
al rigor del terreny, hi anirem baixant seguint el camí ben visible pel llit del barranc fins travessar-lo i pujar per la seva dreta fins que arribem a la cruïlla del sender que baixa als ESTRETS DEL BOTER, que deixarem a l’esquerra , al temps que nosaltres rebassant un ressalt de roca, seguint el PR, avancem ara sí, per un sòlid camí de ferradura ben guardat per marges que salven la inclinació de les pelades roques per a completar així un tomb per aconseguir superar el obstacle que suposa la mola de roca de “LA BARCA”.
00:25
04:00
Ara el camí hi puja recte per davall d’uns ferms murs de roca fins arribar a la bifurcació, a ma esquerra, que baixa cap al “VENTADOR” on hom fa la baixada esportiva del RIU D’EN PIQUÉ” –CANALETES-.
00:15
04:15
El camí ens du rectes pujant pel bosc fins la fita que ens indicava el PAS DE LA MALA-DONA on anirem a l’esquerra i tornarem ja cap a les roques cambretes, des d’aquí començarem la baixada seguint les nostres petjades de retorn al MAS DE SOTORRAS.
00:15

Dissenyat i descrit per Pau Espuïs

La Fageda del Retaule

Font del Teix de la Fou – Els Aviadors – Pi Gros – Font del Retaule –Fageda del Retaule— Faig Pare—Cruïlla de la Portella de La Calça—Faig Pare—Racó de l’Avellanar—Font del Teix de La Fou

Possiblement se’ns faria difícil de trobar un racó més bell als Ports, la fageda més meridional d’Europa, un barranc de conte de fades, el Faig Pare talment com una catedral embolcalla el paisatge, el Pi Gros s’eleva altiu per sobre de la boscúria…

Per alguna cosa s’anomena “El Retaule”, potser perquè la naturalesa a fet d’aquest racó el més bell homenatge a la bellesa i l’harmonia de la natura. Cal gaudir-ne tot l’any però possiblement a la tardor, el trobem en l’esplendor més sublim d’entre totes les estacions de l’any.

Com arribar-hi:

Des de Tortosa, anirem fins a Santa Bàrbara i fins a la Sénia. Si es prefereix, es pot anar per Mas de Barberans, encara que trobarem la carretera en pitjors condicions.

Un cop a La Sénia, travessarem el poble i ens dirigim cap a l’embassament d’Ulldecona, tot agafant la carretera de Fredes (CV-105). A uns 5 Km, trobem El Molí de l’Abat, Restaurant y Càmping. 2 Km més endavant i junt al pont que travessa el Pantà d’Ulldecona, veurem El Molí de l’Abat 2, restaurant autoservei. Només passar el pont, a la dreta, agafarem la pista sense asfaltar que transcorre pel marge dret del pantà. Passats 3 km, deixarem la pista a la esquerra, que ens duria al Salt de Robert i a Fredes. Al cap de 10 Km de pista des de el pont del pantà, farem cap a la Font del Teix, al Barranc de la Fou, on deixarem els cotxes. Els 4 últims Km son de circulació delicada per a turismes, s’aconsella de circular amb vehicle 4X4.

 

Temps
Descripció del camí
Temps parcial
00:00
Comencem a caminar tot seguint la pista, pujant.
00:00
00:15
Agafem un camí marcat amb una fletxa, a l’esquerra. Ens introduïm en el barranc.
00:15
01:00
Després d’una forta pujada, retornem a la pista, de nou, en el punt on una cadena la tanca al pas de vehicles. Creuem la pista i prenem un sender per la dreta que transcorre per sota El Retaule, pel mig del bosc i que, en la seva primera part, presenta una forta pendent.
00:45
01:25
Cal anar ben atents, per a veure la cruïlla a la dreta que, després de una pujada ens portarà al…
00:25
01:30
Pi Gros. Arbre multicentenari d’enormes proporcions. Comencem a veure els primers exemplars de faig.
00:05
01:40
Retornem al camí i el seguirem, continuem pujant
00:10
02:00
Font del Retaule. Idíl·lic indret situat en una explanada i la font sota d’un Teix. Reprenem, de nou, la pista.
00:20
02:15
Comença La Fageda. Ara el camí segueix per la pista, que continua pujant, coberta per una fantàstica fageda
00:15
02:45
En un racó del camí, trobem al Faig Pare, faig centenari i monumental que amb les seves branques forma una espectacular capella, dotant l’indret d’una singular bellesa. Si seguim per la pista arribarem al…
00:30
03:00
Cruïlla de la Portella de Calça, on acaba pràcticament la fageda. Aquí girarem cua i ens dirigirem, ara sempre costa avall, i sempre seguint la pista passarem pel Racó de l’Avellanar i finalment tornarem a trobar la …
00:15
04:30
Font del Teix, indret on tenim els cotxes i on podem donar per acabada l’excursió.
01:30

 

Barrancs de la Sènia

 Cova dels Ferrins—Barranc de La Tenalla—Racó del Prèssec—Casa Forestal—Portell de l’Infern—Solà d’en Brull—Mas d’Abella.

Possiblement se’ns farà difícil trobar pels Ports, un recorregut que en tant poc temps aglutini tantes belleses i sigui tant espectacular, les agulles rocalloses, la vegetació abundant i els racons espectaculars, fan d’aquest recorregut una joia per a tot excursionista i confirmen que aquesta zona dels Ports és del tot imprescindible

Com arribar-hi:

Tenim de travessar la població de la Sènia i seguir la carretera de La Pobla de Benifassà. Un cop passat el Pont del pantà de La Sènia, agafem un camí forestal a la dreta, practicable per a vehicles, que ressegueix el marge dret del pantà i el remunta. Al cap de 2,400 Qmts. Podem deixar un vehicle al costat d’un mas enrunat que trobem a l’esquerra (si només anem amb un cotxe el deixarem aquí i caminarem els dos quilòmetres fins al punt de sortida). Amb l’altre vehicle seguirem camí amunt fins que al cap de 2 quilòmetres trobem una bifurcació a l’esquerra que travessa el barranc, a l’altre costat un ample replà on podem deixar el cotxe prop d’una balma anomenada la Cova dels Ferrins.

 

A tenir en compte

Dificultat: Camí sense dificultat, ben traçat i sense cap complicació.

Època de l’any: Es pot seguir durant tot l’any, la major part recorre zona boscosa i per tant la canícula no és problema.

Durada: De tres hores a tres i mitja, cal comptar tres quarts d’hora més si arribem al Salt de Robert.

Aconsellem: Cal anar proveïts d’aigua, penseu que a pesar que passem algunes fonts les podem trobar eixutes, no en va és un país de secà.
També cal anar ben calçat perquè la major part transcorre per senders força costeruts.

Temps
Descripció del camí
Parcial
00:00
Sortim de La Cova dels Ferrins, tot passant la cadena normalment tancada, i remuntant la pista forestal per dins un bosc magnífic, pel fons de la Vall de La Tenalla, envoltats de cingleres i formes curioses dels roquissers. El camí relaxat i esplendorós ressegueix la base de l’imponent Morral Desplegat i és un mirador únic per l’espectacular Racó del Préssec
00:00
00:22
A la dreta deixem una pista, seguim pujant amb suavitat, captivats pel paisatge.
00:22
00:44
Arribem a una cruïlla, a la dreta, a l’altra banda del barranc veiem la Casa Forestal, lloc tranquil que permet esmorzar amb comoditat. Nosaltres deixem la pista de l’esquerra i seguim recte.
00:22
00:54
La pista gira a la dreta i travessa mitjançant un gual el rierol del barranc del Salt, tot seguit continua aigües amunt, ara pel marge esquerre. Cada vegada s’estreny més i sembla que tendeix a convertir-se en un sender.
00:10
00:59
Agafem a l’esquerra un senderó que davalla a creuar el barranc i ja de seguit comença a enfilar-se dreturer per dins el bosc tot seguint una barrancada difusa, les ziga-zagues ens van enlairant, de tant en tant una balconada ens fa de mirador i ens permet de contemplar la grandiositat del paratge i també veure la proximitat del Portell de l’Infern.
El camí que hem deixat ens duria en uns 20 min. Al Salt de Robert.
00:05
01:44
Arribem a un sender planer, força més trillat, marcat com a PR. Es el camí vell de Fredes, un antic camí de bast empedrat en alguns trams i que encara conserva el seu ancestral aspecte. Transcorre encinglerat per un bell paratge de roca i vegetació. Nosaltres el seguirem a l’esquerra, tot baixant lleugerament o planejant.
00:45
01:49
El camí passa a frec d’unes balmes sota uns espadats impressionants, en una d’elles hi veurem un tronc de fusta buidat, que és confon amb la roca i que recull l’aigua que regalima de la pedra. Un cop passat el portell el terreny es torna més àrid i el camí baixa més dreturer, passem a frec d’un pi monumental de dues branques i seguim baixant.
Desprès arribarem a una zona més planera, anomenada Solà d’en Brull, i seguirem baixant. El paratge segueix enbadalint-nos i les panoràmiques força dilatades son un cau continu de sorpreses.
El camí s’embarranca i entra a l’anomenat Estret de la Ronyosa, on corre per dins el barranc. Ara el camí arriba al seu final i ja contemplem l’embassament. Seguim unes marques de P.R. tota l’estona.
00:05
03:05
Som al mas de l’Abella on tenim el cotxe aparcat, final del nostre camí.
01:15

Lo Mont-Caro

Refugi de Caro – Coll de La Carrasqueta – Coll de Pallers – Cim de Caro – Refugi de Caro

Ascensió al punt culminant del massís dels Ports, 1.442 m., que permet contemplar les crestes i barrancs que l’envolten, gaudint al mateix temps d’una dilatada panoràmica sobre la costa mediterrània.

Sortirem del refugi del Caro, accessible desde la carretera que porta al Mont Caro, per l’anomenat Cargol desde Tortosa, abans d’arribar al cim una bifurcació senyalitza el refugi i despres de passar per enmitg d’uns quants xalets un altre indicador ens hi portarà. No cal arribar al refugi, es pot deixar el cotxe prop de la cruïlla.

Els horaris son força variats i dificil de precissar, l’excursió té una durada aproximada de quatre hores, vosaltres mateixos podeu apuntar el vostre horari.

Temps parcials
Descripció de l’itinerari

Temps

estimat

0h. 00′
Des del refugi del Caro, baixem a la carretera. Un cop allí girem a l’esquerra, tot seguint les senyals blanc i vermell del GR 7 en direcció a Fredes. Al cap d’una estona passarem pel devant del Restaurant del Port i d’uns quants xalets, fins que la pista bifurca i arribem al Coll de La Carrasqueta, on les senyals abandonen la pista per l’esquerra i comencen a pujar a través del bosc, per un bon sender que puja al coll que s’endevina al devant, com el pas entre dues roques que s’assemblen a dos pallers.
0h. 00´
Despres de la forta pujada, arribem al coll i la panoràmica s’obre al devant nostre. El camí senyalitzat el travessa i baixa per l’altra vessant, nosaltres el deixem i seguim un petit corriol que s’apropa a la roca (Paller) de l’esquerra i el sobrepassa per l’esquerra. Un cop dalt el llom el camí esdevé perdedor, alguna fita i alguna marca descolorida ens ajuden a seguir el camí, però cal tenir en compte que tot i pujar pel vessant est, no hem d’allunyar-nos massa de la cresta, tanmateix son ben evidents les antenes del Caro.
Hem seguit per la cresta i despres de pujar una canaleta plena de pedra solta que ajuda a superar un ressalt, arribem a uns plans, son els Plans de Moleta Redona. Desde aquí ja s’albira una dilatada panoràmica, som al bell mitg de la cresta i la vessant esquerra ens ofereix extenses vistes del Mascar, La Mola, les Foies i Les Rases. Per la dreta, senyoregem els profunds barrancs de La Cova Pintada i el de Lloret. Més enllà el Montsiá vigila el Mediterrà i el Delta de l’Ebre s’endinsa dins les seves aigües. Si tenim un dia clar, podrem veure, amb ajuda d’uns prismàtics, Les Illes.El terreny que trepitgem es totalment de garriga, amb força aflorament rocallós de les blanques calisses que conformen majorment aquesta zona.
Seguim per la cresta, que ara és un llom ample, tot caminant per la vessant est (dreta), i anem pujant per una serie de plans i barres rocosses que s’alternen fins arribar a un marcat coll, on l’esperó es dreça i es fa impracticable.
Som a l’esmentat coll, l’hem de rodejar per l’esquerre, tot entrant al bosc, i sense perdre alçada, arribarem a un poc marcat collet i seguim planejant a mitg aire de la cinglera fins arribar a un punt on el sender s’enfila, tot i fer-se fonedís, cap a la cimera, per entre pins ventats i per terreny d’herba força relliscós.
Arribem a dalt del forta pujada i trobem les grans antenes que coronen el cim. Seguim la tanca cap a l’esquerra, i aviat arribem a la placeta dalt el cim. Hi trobem una imatge de la Verge de La Cinta. Som al punt culminant del Port, és el cim del Mont Caro de 1.442 metres, ara podem gaudir del panorama i d’un merescut descans.

Per baixar, tenim dues opcions, podem fer-ho de la manera més senzilla, seguint per la pista asfaltada que tot fent ziga – zagues, arriba a la cruïlla on abans hem trobat el cartell que indica el refugi i la urbanització, i d‘allí tot seguint la carretera al refugi i al cotxe.

Si volem anar més ràpid, l’altra opció ens deixarà més prop del cotxe. Per seguirla, comencem a baixar per la carretera i al arribar a la primera corba de la carretera a la dreta, saltem la valla protectora i començarem a baixar molt fort per un pendís molt trencat. Aquesta baixada s’anomena “El Tubo” perqué és l’indret per on passa la tubería amb els cables electrics que alimenten les antenes, Cal anar amb compte perque la tubería està mitg desenterrada en varis indrets i algunes varilles de metall i trossos de tubería afloren a la superficie i poden fer molt perillosa una caiguda. Gairebé no hi ha traces de sender, peró no es fa difícil de trobar el millor pas. Al final de la baixada trobem una caseta d’un transformador i arribem tot seguit als primers xalets i al cotxe.