Les Valls perdudes

Sant Jeroni—Vall de Chíes—Vall de Cebollot—Perles—Sant Jeroni.

Un sorprenent viatge, que a través de panoràmiques poc conegudes, recorre un paratge prou conegut i emblemàtic per la historia i l’economia de Móra d’Ebre. Vells camins, que s’han desbrossat i condicionat, i traçats que es varen obrir durant la guerra civil i que avui formen part de la memòria històrica. Tot plegat, l’encant del passat, un present incert i uns projectes de trist futur.

Com arribar-hi:

Un cop arribats a Móra d’Ebre, hem d’anar direcció a l’Hospital Comarcal, abans d’arribar trobarem l’indicador que ens mena per la pista asfaltada que ens condueix dreturerament cap a les ermites de Sant Jeroni i Santa Madrona. Si bé la pista és asfaltada cal tenir compte amb les aigüeres.
Un cop arribats a les ermites aparcarem a qualsevol dels lloc condicionats per a fer-ho.
Cal que omplim les cantimplores de la magnífica aigua de l’ermita, ja que durant el camí no en trobarem.

 

Temps
Descripció del camí

TempsParcial

00:00
Sortirem de Sant Jeroni pel camí asfaltat per on hem arribat. Cal haver aprovisionat aigua de l’abundosa font abans
00:00
00:02
Deixem el camí asfaltat i agafem un camí de bast que va per l’esquerra, antigament era el GR7. Caminem per restes d’una pista abandonada entre bancals erms que ja fa temps es van deixar de conrear, per la vall de Chíes, fins arribar a una explanada
00:02
00:13
Agafem un sender a l’esquerra que s’endinsa pel barranc de Los Fraus, caminem tot pujant per dins del bosc. El sender ha estat arranjat per aquesta excursió pel José Luis, en Josep i en Josep Mª, després de molts anys d’abandó.
00:11
00:23
Deixem a l’esquerra el mas d’en Vaqué
00:10
00:26
Arribem a una cruïlla. Seguirem pel camí de l’esquerra que segueix pujant decidit per dins del bosc.
00:03
00:32
Arribem al camí de la cresta i girem a la dreta tot seguint la cresta que va planejant. A l’esquerra podem veure la pista de Xarcums, recentment ampliada per instal·lar el polèmic Parc Eòlic de nova creació. Trobarem alguna trinxera, resta de la malaurada Guerra Civil. Podem gaudir d’una magnífica panoràmica a ambdues vessants, vistes que aviat seràn alterades pel primer parc eòlic de la comarca, tot un greuge pel nostre estimat massís de La Picossa i els seus voltants.
00:06
00:38
Arribem a l’observatori de Xarcums, espectacular indret i mirador, aquí ens farem una idea del que és la`pèrdua d’un paisarge
00:06
00:45
El sender acaba a la pista de la Vall de Cebollot on trobem un pal indicador. Cal que tinguem cura amb les caixes d’arnes . Nosaltres seguim a l’esquerra tot seguint la pista.
00:07
00:50
Trobem el mas d’Algueró. Seguim per la dreta tot baixant per la vall de Cebollot. La vall es torna més humanitzada i trobem diferents masades i conreus.
00:16
01:06
Cruïlla amb la pista de Perles. Seguim rectes i trobem marques del GR7.
00:05
01:07
Arribem a una altra cruïlla i seguim per la pista de l’esquerra. Abandonem el GR7
00:01
01:16
Cruïlla. Ens desviem per l’esquerra tot pujant.
00:09
01:19
Mas de Peris. Cruïlla de camins. Agafem el camí de l’esquerra que segueix pujant i s’introdueix al bosc. La pèrdua del camí en benefici d’un sender relaxa el nostre caminar.
00:03
01:25
Al final d’un conreu d’ametllers a l’esquerra trobem el mas del Vivo, seguim el sender que passa per darrera el mas.
00:06
01:28
Tornem a trobar la pista de Perles, girem a l’esquerra i la seguim tot caminant, fins arribar a la pista asfaltada de Sant Jeroni. Tornem a trobar les marques del GR7.
00:03
01:33
Mas de Allen, aquest hi viu amb la seva dona i els seus fills.
00:05
01:50
Cruïlla amb la carretera de Sant Jeroni, girem a la dreta
00:22
01:55
Deixem la pista i ens endinsem en un camí tancat amb una cadena.
00:05
02:05
Mas de Banco. S’acaba la pista, agafem un sender que surt de darrera el mas.
00:10
02:08
A ma dreta trobem una peculiar cisterna que bastia d’aigua el Mas de Banco
00:03
02:12
Arribem a una pista, molt prop de la Font del Tomo, girem a la dreta tot baixant.
00:04
02:20
Arribem a Sant Jeroni, meta final de la nostra jornada.
00:08

EPÍLEG.

Descriure una ruta, les sensacions d’una excursió o la descripció del paisatge, es fan difícils de fer quan estem a punt de perdre’l, el progrés que no volem però que no aturem, ens fa signar la pitjor hipoteca, la que rebran els nostres fills. Si els nostres polítics posessin voluntat i la gent de a peu exigència, en cadascun de nosaltres, hi hauria d’haver un quixot per aturar aquests monstruosos molins de ferro, la nostra natura i els seus paisatges mereixen més protecció i respecte.

Anuncis

Un pensament sobre “Les Valls perdudes

  1. Aniria bé que posessiu la dificultat de les ecursions, si baixa, mitjana, alta o molt alta.
    Per exemple a mi m’agradaria saber quin cami és més fàcil per anar a la Picosa, camí per gent que te vertigen.
    Gràcies.
    Assumpta.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s