Lo Mont-Caro

Refugi de Caro – Coll de La Carrasqueta – Coll de Pallers – Cim de Caro – Refugi de Caro

Ascensió al punt culminant del massís dels Ports, 1.442 m., que permet contemplar les crestes i barrancs que l’envolten, gaudint al mateix temps d’una dilatada panoràmica sobre la costa mediterrània.

Sortirem del refugi del Caro, accessible desde la carretera que porta al Mont Caro, per l’anomenat Cargol desde Tortosa, abans d’arribar al cim una bifurcació senyalitza el refugi i despres de passar per enmitg d’uns quants xalets un altre indicador ens hi portarà. No cal arribar al refugi, es pot deixar el cotxe prop de la cruïlla.

Els horaris son força variats i dificil de precissar, l’excursió té una durada aproximada de quatre hores, vosaltres mateixos podeu apuntar el vostre horari.

Temps parcials
Descripció de l’itinerari

Temps

estimat

0h. 00′
Des del refugi del Caro, baixem a la carretera. Un cop allí girem a l’esquerra, tot seguint les senyals blanc i vermell del GR 7 en direcció a Fredes. Al cap d’una estona passarem pel devant del Restaurant del Port i d’uns quants xalets, fins que la pista bifurca i arribem al Coll de La Carrasqueta, on les senyals abandonen la pista per l’esquerra i comencen a pujar a través del bosc, per un bon sender que puja al coll que s’endevina al devant, com el pas entre dues roques que s’assemblen a dos pallers.
0h. 00´
Despres de la forta pujada, arribem al coll i la panoràmica s’obre al devant nostre. El camí senyalitzat el travessa i baixa per l’altra vessant, nosaltres el deixem i seguim un petit corriol que s’apropa a la roca (Paller) de l’esquerra i el sobrepassa per l’esquerra. Un cop dalt el llom el camí esdevé perdedor, alguna fita i alguna marca descolorida ens ajuden a seguir el camí, però cal tenir en compte que tot i pujar pel vessant est, no hem d’allunyar-nos massa de la cresta, tanmateix son ben evidents les antenes del Caro.
Hem seguit per la cresta i despres de pujar una canaleta plena de pedra solta que ajuda a superar un ressalt, arribem a uns plans, son els Plans de Moleta Redona. Desde aquí ja s’albira una dilatada panoràmica, som al bell mitg de la cresta i la vessant esquerra ens ofereix extenses vistes del Mascar, La Mola, les Foies i Les Rases. Per la dreta, senyoregem els profunds barrancs de La Cova Pintada i el de Lloret. Més enllà el Montsiá vigila el Mediterrà i el Delta de l’Ebre s’endinsa dins les seves aigües. Si tenim un dia clar, podrem veure, amb ajuda d’uns prismàtics, Les Illes.El terreny que trepitgem es totalment de garriga, amb força aflorament rocallós de les blanques calisses que conformen majorment aquesta zona.
Seguim per la cresta, que ara és un llom ample, tot caminant per la vessant est (dreta), i anem pujant per una serie de plans i barres rocosses que s’alternen fins arribar a un marcat coll, on l’esperó es dreça i es fa impracticable.
Som a l’esmentat coll, l’hem de rodejar per l’esquerre, tot entrant al bosc, i sense perdre alçada, arribarem a un poc marcat collet i seguim planejant a mitg aire de la cinglera fins arribar a un punt on el sender s’enfila, tot i fer-se fonedís, cap a la cimera, per entre pins ventats i per terreny d’herba força relliscós.
Arribem a dalt del forta pujada i trobem les grans antenes que coronen el cim. Seguim la tanca cap a l’esquerra, i aviat arribem a la placeta dalt el cim. Hi trobem una imatge de la Verge de La Cinta. Som al punt culminant del Port, és el cim del Mont Caro de 1.442 metres, ara podem gaudir del panorama i d’un merescut descans.

Per baixar, tenim dues opcions, podem fer-ho de la manera més senzilla, seguint per la pista asfaltada que tot fent ziga – zagues, arriba a la cruïlla on abans hem trobat el cartell que indica el refugi i la urbanització, i d‘allí tot seguint la carretera al refugi i al cotxe.

Si volem anar més ràpid, l’altra opció ens deixarà més prop del cotxe. Per seguirla, comencem a baixar per la carretera i al arribar a la primera corba de la carretera a la dreta, saltem la valla protectora i començarem a baixar molt fort per un pendís molt trencat. Aquesta baixada s’anomena “El Tubo” perqué és l’indret per on passa la tubería amb els cables electrics que alimenten les antenes, Cal anar amb compte perque la tubería està mitg desenterrada en varis indrets i algunes varilles de metall i trossos de tubería afloren a la superficie i poden fer molt perillosa una caiguda. Gairebé no hi ha traces de sender, peró no es fa difícil de trobar el millor pas. Al final de la baixada trobem una caseta d’un transformador i arribem tot seguit als primers xalets i al cotxe.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s